Permeteu-me que us expliqui com han presentat aquest matí a una ràdio Estatal el tema la declaració del Kosovo, fent-vos el símil a Catalunya.
Imagineu que en les últimes onades migratòries, cada cop més persones d’origen a l’Europa de l’Est s’instal·lessin al Bages, i mica en mica, aquest fos el destí de molts d’ells, bé, de tots ells.
Al cap de 30 anys, quan la població superés amb escreix la d’inici, volguessin, i de fet, declaressin la independència del Bages respecte de Catalunya ( entenent en aquest cas que ja fóssim independents ), muntanya de Montserrat inclosa.
Com ho valoraríem ? Com actuaríem els catalans?
Potser sembla un comentari, una nota absurda. Però pretenc que els pocs lectors del bloc en diguin la seva. No ho acabo d’entendre, i discrepo de totes les versions escoltades.
Evidentment té certa similitud amb l’objectiu català, però sembla que la situació, els actors i la història son prou diferents.
2 comentaris:
Planteges un tema molt interessant, sens dubte. Ahir vaig estar llegint molt sobre el tema. Una de les fonts que vaig consultar va ser l'exposició virtual "Kosova-una mirada al cor dels Balcans" que podeu consultar aquí: http://www.vives.org/kosova/
De tot el que vaig llegir (em confesso poc coneixedor de les identitats nacionals serbia i albanesa) vaig entendre que el territori de Kosova inclou episodis importants de la història nacional serbia i alhora també de l'albanesa.
El que jo entenc és que la comunitat albanesa i musulmana que domina demogràficament Kosovo en l'actualitat, ho fa sobre la base d’una migració i no pas per ser la població històrica del territori. O sigui, quan s’afirma que Kosovo ha de ser independent, que no dic pas que no ho hagi de ser, no podem comparar aquesta situació amb les reivindicacions independentistes de Catalunya o el País Basc. La realitat de Kosovo per la seva història recent a la que jo he tingut accés és més comparable a la situació del darrer segle del País Valencià (amb una onada migratoria massiva que ha deixat la població autòctona en minoria). No podem comparar la situació de Kosova a qualsevol altre territori europeu que reclami la plena sobirania, tot i que penso que si que en podem extrapolar el procés parlamentari que han seguit per declarar-la.
Jo sóc de l'opinió que la sobirania és una qüestió de voluntats actuals, de realitats. La Història permet entendre moltes coses i quasi sempre dóna resposta de la creació de nacions i identitats. Però la Història no pot ser l'àrbitre del futur. La Història ens ajuda a entendre, però no pot servir per justificar de forma exclusiva les decisions. Jo sóc partidari de la democràcia real. És a dir, de la voluntat dels pobles.
Actualment, Kosovë és un Estat també com a conseqüència de la Història. Si Ioguslàvia no hagués tractat les minories internes com ho va fer en el passat, segurament ara no hi hauria un Estat kosovar.
Catalunya té dret a decidir el seu futur si hi ha un poble que ho reclama. Ni la unió de les corones de la Península Ibèrica, ni les conquestes de Jaume I, ni la Transició, poden justificar ni emmanillar el futur de Catalunya. Ni els carolingis, ni els romans, ni els àrabs poden reclamar la propietat de Catalunya emparant-se en un moment pretèrit.
Som els actuals catalans (unionistes o independentistes) els que decidirem el futur de Catalunya. No dubtis que, quan siguem majoria, serem lliures!
Publica un comentari